Castell de Palol de Revardit
El Revardit
Ajuntament Palol de Revardit
Pou del Glaç
Can Borrell i Rutes de Salamina
El Municipi
Palol de Revardit és un dels 11 municipis que constitueixen la comarca del Pla de l'Estany, i està situat al sud-est de la comarca (veure localització). El municipi de Cornellà del Terri és el seu veí per la banda nord i Sant Julià de Ramis i Medinyà, ja del Gironès, li fan límit parcialment pel costat sud; Canet d'Adri el limita per la banda oest.

L'unió de tres pobles, Palol, Riudellots de la Creu i la Mota formen el municipi de Palol de Revardit que té una extensió total de 18,28 km2 amb 487 habitants.

El conjunt d'aquest territori ha tingut un poblament antic, com ho demostra l'existència del dolmen neolític de la Mota i també en d'altres indrets s'han trobat testimonis d'ocupació de l'època romana: teules, àmfores, vidres, ceràmica i monedes. Té una superfície molt extensa de boscos suaus, pins i alzines, fet que, amb la combinació controlada d'edificacions, conforma un paisatge natural privilegiat, i que engresca a descobrir-lo ja sigui a peu en bicicleta o cotxe.

El fet que la zona industrial s'hagi concentrat al veïnat de la Banyeta, a la part plana, tocant a la gran via de comunicació que és la carretera C-66, ha permès mantenir la resta del territori de manera força inalterada amb la personalitat i les traces encara d'un poble rural, però viu.

El riu Revardit, del qual ha agafat nom el poble, travessa bona part del municipi fins a desembocar al Terri. No fa pas gaires anys que encara els masos construïts a la riba d'aquest riu aprofitaven enginyosos sistemes artesanals per extreure aigua per al regatge dels camps. Més al sud hi ha la riera Riudellots, també afluent del Terri, que hi enllaça fora de la comarca.

Les petites muntanyes que es ramifiquen des de la serra de Rocacorba i el puig de Sant Dalmau són els referents orogràfics que envolten el municipi.
La Guerra de la Independència al municipi
El llibre de P. Asius i J. Hostench "Centenari de la Guerra de la Independència", datat a Banyoles al desembre de 1909 ens narra que l'actual municipi de Palol de Revardit i les seves rodalies fou una zona activament important durant el període en què va durar aquesta guerra, entre el 1808 i el 1814.

Prova d'això són també les inscripcions trobades en unes pedres a Can Comas de la Mota, que vénen a testimoniar els fets que allà van succeir. A més, però, d'aquesta prova material, hi ha la descripció del llibre de P. Alsius i J. Hostench que en la seva pàgina 34 diu el següent:

"Lo Dr. Rovira acampà sas tropas en Sarrià y Montagut a la vista del enemich, lo que donà lloen que al dia següent, de bon matí, hi hagués una acció entre ambdós combatents, sense perdrer los nostres sas posicions que las extengueren un tros més, fins a la Mota. A la tarde del mateix dia 600 francesos volgueren regoneixer lo terreno per aquella part, seguint desde Sarrià la carretera de Banyoles". De la mateixa manera, a la pàgina 71 es descriu un episodi més de la Guerra esdevingut per les rodalies del nostre municipi: "Inseguint las mateixes instruccions y idén-tichs propòsits lo dia 2 de Mars següent, l'intrépit Fàbrega deixà Mieras y ab tres companyías del segon batalló de Sant Fernando anaren a esperar los francesos que en número d'un centenar venían de Gerona, en direcció de Banyolas. Al arrivar aquestos a la Beguda, ahont estarían ambos-cats segurament los nostres, en lo precís moment d'atravessar lo petit pont de Madremanya (aprop de Can Canya), tras d'una des-carga en massa, foren atacats a la bayoneta els gavaigs que quedaren del tot desconcertats y reduhits a la impotència. Ben pochs francesos salvaren la vida, 8 quedaren presoners y els morts pasaren de 70. En lo camp de la lluyta reculliren los d'en Fàbrega 100 motxilles, 83 fusells, 4 sabres, municions y altres objectes".


Aquesta crònica de guerra recollida en el llibre d'Alsius i d'Hostench és un homenatge, com diu en la seva portada "al Doctor Rovira y demés fills de Banyoles y Comarca que es sacrificaren perla Pàtria". Però, a més, serveix per fer-nos una idea més exacta d'aquella "Guerra contra el Francés" i per confirmar que en les nostres contrades també hi va haver combat i alguna que altra escaramussa. Les pedres i alguns arbres foren testimonis presencials d'aquest episodi de la nostra història i de molts altres que, van ser d'una gran importància per al nostre poble, municipi, comarca i, potser fins i tot, pel nostre país.

Les pedres no parlen, però sí que tenen algunes inscripcions que ens poden xiuxiuejar alguns successos de la història com, per exemple, segons sembla, la inscripció que hi ha en un clot de la Mota, a prop de Can Comas, on encara es pot llegit el terme gavatx.

Si les pedres parlessin potser la història s'escriuria d'una altra manera, o potser no.

Busques feina? Publica el teu
anunci al Portal de feina
o fés la teva cerca de feina
a tot el municipi