Castell de Palol de Revardit
El Revardit
Ajuntament Palol de Revardit
Pou del Glaç
Can Borrell i Rutes de Salamina
Palol de Revardit
El Poble
El poble que porta el nom del municipi és el més poblat i on es concentren la majoria dels seus habitants.

El nucli està format per l'esglèsia de Sant Miquel, construida a la primera meitat del segle XII, i situada dintre del recinte del castell que fa les funcions d'esglèsia parroquial. Encara que força deteriorada es manté la decoració romànica amb lesenes o faixes sota la cornisa de l'absis.
La finestra de doble esqueixada és l'únic punt d'entrada de llum, la típica manera de construcció del món de l'època romànica.
A la porta principal de l'entrada hi ha un relleu del s.XVI que correspon a l'arcàngel Sant Miquel.
El Castell
Els orígens d'aquest castell els trobem l’any 1075 que hi morí el bisbe Bernat Bernat de Carcassona, fill de Cornellà del Terri i personatge d'una gran rellevància que es trobava de viatge per aquestes terres.

Actualment, d'aquest castell, en resten llenços de muralla i fragments de l'edifici principal. En destaca, però, la torre gòtica, quadrada, de considerable amplada i alçada que sobresurt davant mateix de l’església de Sant Miquel i que malgrat la seva austeritat és una construcció molt espectacular. Més separada hi ha una antiga torre circular que formava part d’aquest recinte.

Una altra data històrica, segons l’historiador Mn. Lluís Constans, és el 1569 quan en Palol de Reverdit i la seva gent tingueren una participació important en la defensa de Girona a favor de Joan II.

El fet que el nom Palol sigui molt antic i estès, ha propiciat certa dificultat en la concreció de notícies sobre aquest llinatge. No obstant això, consta que a la primera meitat del segle XIV Guillem de Palol ja dominava aquest castell.

Al costat d'aquestes construccions religioses i militars d'origen medieval, hi ha l’Ajuntament del poble. A l'altra banda de la carretera que travessa el poble hi trobem un edifici d'una gran elegància construït els anys 30, les antigues escoles públiques. Aquesta moderna construcció, que ja feia les funcions d'Ajuntament, a mitjan de la dècada dels noranta, va ser degudament restaurada i reconvertida per tal de poder donar servei i la funcionalitat pròpia d'una oficina municipal dels nous temps.
Els Pous de Glaç
El fred s'ha utilitzat i aprofitat tradicionalment per conservar aliments, refrescar begudes, fer gelats i prevenir i curar malalties.

Quan més calor feia, més útils eren la neu i el gel, però també amb el calor l'una i l'altrees-fonien. Per tant, calia emmagatzemar-los a l'hivern per tenir-ne a l'estiu. Per aquesta raó, per conservar la neu i el gel, es van construir pous. La neu generalment es guardava en excavacions normalment en forma de pou i que podien ser descobertes o cobertes (eren els pous de neu, poues, cases de sa neu, neveres, caves...) i també es dipositava en excavacions elementals anomenades congestes, ventisquers o clots. El gel, però, normalment es posava en pous coberts coneguts amb el nom de pous de gel o glaç. Segons l'anyada, els pous coberts podien emmagatzemar neu o gel.

Quan nevava, els nevaters disposaven la neu dins les excavacions que es tenien a mà. Pitjaven la neu tant com podien, servint-se dels peus i de pitjons i per evitar la fusió col·locaven elements aïllants (boll de blat i altres cereals, terra, branques...) entre la neu i les parets. Per la seva part, per poder fer el gel, a l'hivern, s'omplien d'aigua una o més basses situades a prop de cada pou. Quan s'havia format gel es procedia a serrar-lo formant blocs que es guardaven als pous. Com en el cas de la neu el gel s'aïllava tan bé com es podia.

Alguns països freds han comercialitzat gel dut directament de rius i estanys gelats o de geleres. La recollida i comerç de neu i gel ha ocupat a moltes persones i ha mogut molts diners. Per exemple, un dia d'estiu del 1881, París podia gastar 200.000 quilos de gel 0 que els velers ianquis duguessin gel a mig món és un exemple del gran tragí de neu i gel que hi havia a escala planetària.

A casa nostra, a Catalunya, havíem expedit neu a Itàlia i Cadis, a part d'un actiu comerç local. Palol de Revardit, per la seva part, segons documentació de l'Arxiu de Girona, subministrava gel al segle XVIII a la ciutat de Girona.

A l'igual que l'oli, el pa, la sal, el vi i d'altres aliments, el glaç era considerat com un element de primera necessitat i, per tant, primordial. És per això que l'Ajuntament posava a subhasta el dret a vendre'l i, alhora, fixava el preu oficial.

Als Països Catalans, fins l'any seixanta, encara s'empouà gel i en alguns llocs d'Amèrica del Sud i d'Àsia perviuen els darrers aprofitaments del fred natural.
No us perdeu
Punt d'interès
Equipament Municipal
Empresa
Restaurant
Mapa del Municipi
Busques feina? Publica el teu
anunci al Portal de feina
o fés la teva cerca de feina
a tot el municipi