Palol de Revardit: Etimologia, Els noms dels nostres pobles
És ben clar que l’origen del nom del poble de Palol cal buscar-lo en el llatí “Palatiolum, Palatium”, segons ens exposa sense cap mena de dubte el gran filòleg Joan Coromines en la seva obra “Onomasticon Cataloniae”.
El palau que encara podem lluir al costat de l’església i de l’Ajuntament ens confirma que el poble va començar essent un palau, si no en el seu sentit estricte si com a residència senyorial, del que en tenim notícies en el segle XI, tot i que el castell que ha arribat fins avui és dels segles XV i XVI. Com a detall curiós podem dir que en aquest castell hi va morir el 1076 el bisbe de Carcassona Bernat Bernat, que es trobava en aquests indrets, segurament per amistat amb els senyors del castell, i va emmalaltir.
La primera referència que trobem escrita de Palol és del 1076 i consta com a Paladol. El 1379 apareix com Palaciolo de Rivoui-otis. Aquests noms van anar evolucionant i així va passar a dir-se Paladzol, després Paladol per acabar com Pal(a)ol. Hi ha altres pobles i llogarrets que porten aquest nom. Són els nostres parents o germans.
Així, a la Catalunya Nord, al Baix Rosselló, prop d’Elna, hi havia dos pobles, Palol d’Amunt i Palol d’Avall. Hi ha un Palol dins del terme municipal de Vilatenim. Al mateix Alt Empordà és conegut el vernal agregat a Vilafant de Palol Sabaldoria. Joan Coromines cita amb una especial predilecció el Hoc de Palol de Vila-robau, dins del terme municipal de Ventalló, i el descriu així: “Lloc predilecte del meu pare, per la seva bella roureda, on el patriarca Pagès havia gravat dístics d’Horaci i exàmetres de Virgili, en els roures centenaris on ell els llegia (en tornar d’Endaia i de Montjuïc), 1898. Ai!… en visitar-hojo el 1958 tot estava destruït i devastada la roureda”.
També hi ha els “Masos de Pla de Palol” a Orfes, dins del municipi de Vilademuls. Més conegut és Palol d’Onyar, poble agregat al municipi de Quart, al SE de Girona, on també hi ha encara el castell o residència senyorial que va donar nom al poble.
L’afegitó de Revardit, com sap tothom, és pel riu que creua dins del terme de Palol conegut tota la vida per aquest nom, de la mateixa manera que Palol d’Onyar ho és pel riu Onyar que també hi passa molt a prop.
Riudellots de la Creu i La Mota
El lingüista Joan Coromines no deixa ben clar quin és l’origen etimològic de Riudellots de la Creu. Mentre que sembla molt clar que l’origen del nom de Riudellots de la Selva eren els llots que es feien entre les rieres del Cric i de Ridebilla, fins al punt que es va haver de canviar el lloc del poble perquè s’hi produïen continues inundacions, de Riudellots de la Creu només ens diu que el 1017 se’n deia Rio de Lluto, el 1051, Rivoluti, i el 1359 es parla de la parròquia de Riudalots.
Sembla, doncs, que hi ha un paral·lelisme amb el nom de Riudellots de la Selva, però no és tan clar i Coromines no s’atreveix pas a dir si per aquí també hi havia problema de llots, ja que el riu passa una mica lluny. Però tot podria ser.
Per acabar, direm que una mota és un munt de terra usat en defensa d’avingudes de riu i altres corrents.
La primera referenda escrita que tenim del nom del poble de la Mota és en un document de l’any 1051, en el qual consta Sti. Martini de Mota, mentre que en un altre document de l’any 1359 llegim La Motha.
Sempre és difícil saber exactament l’origen dels noms dels pobles, ja que han anat evolucionant i moltes vegades sense massa lògica. Així, ens podem preguntar d’on ve de la Creu afegit al nom de Riudellots. Podia ser una referenda a alguna creu de terme o alguna altra creu que cridés l’atenció per la seva situació o forma.
La veritat és que els orígens etimològics no són matemàtiques i sempre hi haurà punts foscos. El que si queda clar, però, en els tres pobles que formen el nostre municipi, és que tots ells tenen uns orígens molt antics i que en el proper segle tots tres seran mil·lenaris. Millor dit, de mil·lenaris segur que en són ja ara, però no en tenim constància escrita. Caldrà preparar-se, doncs, per futures celebracions.