Aquest antic poble és el més allunyat dels que conformen el municipi, però ja tan sols pel camí per on hem de circular per arribar-hi, val la pena anar-hi. Per la carretera de Banyoles a Girona, des del veïnat de la República, surt un tram de carretera ben arranjada que entremig de boscos de pins i alzines ens conduirà fins al nucli de la Mota.
L’esvelt campanar de planta quadrada de l’església parroquial de Sant Martí, destaca per la seva elegància. Una colla de xiprers al voltant de l’església trenquen la quietud del lloc. Aquest indret té un valor afegit, la vista esplèndida cap a la banda de la Mare de Déu del Mont, muntanyes de l’alta Garrotxa, diferents pobles de la comarca, i fins a la serralada dels Pirineus.
Sant Martí de la Mota es troba ja citat el 1058, i encara que ha sofert diverses reformes manté força bé la seva estructura originària; l’absis actual té una part sobrealçada. La porta principal encara conserva algunes de les ferradures clavades a la porta principal que li donen un encant d’antigor.
Es diu que la procedència d’aquest nom podria venir d’un turonet, el de can Cervià, que té forma rodona, semblant a una mota, i que existeix al costat d’aquest antic mas a prop de l’església.